Quan surts per fer el viatge amb rumb Itaca, has de pregar perquè el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixements.

Que siguin moltes matinades. Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven i vagis a ciutats per aprendre del que saben.

Que tinguis sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l’illa.

Riu de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et donin més riqueses. Ítaca t’ha brindat un bon viatge, sense ella no haguessis sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.